tag:blogger.com,1999:blog-30522790952018953142024-03-06T01:56:13.968+01:00Aún queda mucho por contarIván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-88322695179158829012011-01-25T16:32:00.000+01:002011-02-19T16:38:53.527+01:00El deportivo gana el derbi gallego mientras Athletic y Valencia dejan buenas sensaciones en su debut<div class="entry" sizcache="0" sizset="79"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>El Valencia destroza las ilusiones del debutante aragonés</strong><strong> </strong></span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">REAL ZARAGOZA 6 - 15 VALENCIA C.F.</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><a href="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/valenciazaragoza.jpg" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-13433 alignright" height="198" src="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/valenciazaragoza-300x198.jpg" width="300" /></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> La capital aragonesa fue el lugar escogido para abrir el telón de esta nueva </span><a href="http://www.ligafutbolindoor.com/" target="_blank" title="Liga Futbol Indoor Web Oficial"><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Liga Fertiberia de futbol Indoor</span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Ante un pabellón <strong>Príncipe Felipe</strong> con más de media entrada, Valencia y Real Zaragoza se dieron cita para disputar el primer partido de la primera jornada de este proyecto novedoso.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="81" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Con el debut de estrellas del calibre de<strong> </strong></span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Se%C3%B1or"><strong><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Señor</span></strong></a><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">, </span></strong><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Se%C3%B1or"><strong><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Solana</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> o <strong>San Juán</strong>; el Real Zaragoza debutaba en el futbol indoor con la ilusión de hacerse con los tres primeros puntos.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="83" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enfrente tenían un Valencia que entre sus filas contaba con el máximo goleador de las tres últimas ediciones de la competición; <strong sizcache="0" sizset="83"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_S%C3%A1nchez_Moreno"><span style="color: #ff1111;">Juan Sánchez</span></a></strong>. </span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El equipo de la capital del Turia no dio opción al Zaragoza, pues aunque animosos desde el inicio del encuentro y un gol solo comenzar el partido, el ataque del Valencia liderado por Sánchez fue un vendaval para el equipo zaragocista.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el tiempo de descanso, el electrónico marcaba un 3-9 a favor del visitante, la parroquia aragonesa aun tenia esperanzas en su equipo, pues en el futbol indoor nunca se sabe. Justo después del tiempo de asueto, el partido se rompió a favor del Valencia que en un frenetico final, ganó el encuentro con un contundente 6-15</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Juan Sánchez</strong> volvió a demostrar su dominio de la competición empezando la temporada como la acabó, marcando. El Romario de Aldaya como se le conocía en su pueblo natal ya tiene sus 6 primeros goles en su cuenta personal.</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><strong><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">REAL ZARAGOZA VALENCIA C.F.</span></strong></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">25 VALBUENA (P)(2) 13 MORAGA (P) (3)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3 SOLANA (2) 2 SOTO (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">4 ABAD (1) 3 LLORÉNS (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5 BLESA (2) 4 IÑAKI (3)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6 ARAGÓN (3) 9 SÁNCHEZ (3)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">7 SEBA (2) 10 ROBERT (-)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">8 SEÑOR (2) 18 H. CAMARASA (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">11 LORETO (2) 19 RUBIO (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">21 VELLISCA (3) 23 ALCALÁ (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">23 SANJUÁN (1)</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> <strong>GOLES:</strong> 1-0 Seba min 1, 1-1Iñaki min 4, 1-2 Iñaki min 5. 1-3 Juan Sánchez min 7, 1-4 Juan Sánchez min 12, 2-4 García Sanjuán min 13, 2-5 Llorens min 15, 2-6 Iñaki min 19, 2-7 Alcalá min 24, 2-8 Juan Sánchez min 27. 3-8 Blesa min 27, 3-9 Soto min 29, 4-9 Loreto min 31, 4-10 Soto min 33, 4-11 Juan Sánchez min 37, 4-12 Juan Sánchez min 41, 4-13 Juan Sánchez (P) min 42, 5-13 Vellisca min 47, 5-14 Soto min 53, 5-15 Llorens min 54, 6-15 Vellisca min 59.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Los leones rugen a un Racing que nunca tuvo opción</strong></span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ATHLETIC CLUB 13 – 6 REAL RACING CLUB</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="84" style="text-align: justify;"><a href="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/athleticracing1.jpg" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-13435 alignright" height="200" src="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/athleticracing1-300x200.jpg" width="300" /></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Athletic empieza la cuarta edición de la liga fertiberia con un triunfo ante el Racing de Santander. Pese las bajas importantes por parte del conjunto vasco como </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Julen_Guerrero"><span style="color: #ff1111;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Julen Guerrero</strong> </span></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">o el debutante<strong sizcache="0" sizset="86"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Joseba_Etxeberria"><span style="color: #ff1111;"> Joseba Etxeberria</span></a></strong>, los leones dieron la cara y vapulearon al conjunto cántabro.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La catedral del Futbol Indoor volvió a sentir el rugido de su equipo con el primer triunfo del equipo vizcaíno. El pabellón de <strong>La Casilla</strong>, uno de los más animados de la liga, fue testigo de la exhibición que dio su equipo frente un Racing muy ilusionado en su debut en la competición.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aunque el Racing hizo todo lo que pudo y nunca le perdió la cara al encuentro, al término de la primera media hora de juego los locales dominaban el encuentro con un contundente 9-4. La segunda parte del encuentro se tiñó de rojiblanco cuando el Athletic obtuvo una renta de cinco goles a favor. Al final del encuentro, el electrónico marcaba 13-6 a favor de los leones que lograban así sus primeros puntos en la liga.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="87" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Destacar la actuación de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Patxi_Ferreira"><span style="color: #ff1111;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Patxi Ferreira</strong> </span></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">por sus goles y despliegue físico, y al debutante<strong> </strong></span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Armando_Ribeiro"><strong><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Armando</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> (Segundo portero del primer equipo la pasada temporada) el cual dio un espectáculo bajo los palos de la portería zuri gorri</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>ATHLETIC CLUB</strong> <strong>REAL RACING CLUB</strong></span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 1 ARMANDO (P) (2) 12 BORJA (P) (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 13 I. ETXEBERRÍA (P) (1) 13 RABA (P) (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 3 LARRAZÁBAL (2) 4 PABLO CASAR (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 5 O. VALES (1) 5 SAÑUDO (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 6 BOLO (3) 6 SOLAETA (-)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 11 AIUKAR (2) 7 ÓSCAR (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 14 ÁLVARO PÉREZ (1) 8 GABY (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 15 PATXI FERREIRA (2) 14 ODRIOZOLA (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 21 O. ALKORTA (2) 19 GELI (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> 24 URIZAR (2) 22 JAVI LÓPEZ (2)</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>GOLES</strong>: 0-1 Geli min 1, 1-1 Ferreira min 4, 2-1 Bolo min 11, 2-2 Oscar Fuentes min 14, 3-2 Bolo min 15, 4-2 Bolo min 17, 4-3 Javi López min 18, 5-3 Ferreira min 19, 6-3 O. Vales min 22, 6-4 Odriozola min 23, 7-4 Álvaro Pérez (penalti) min 26, 8-4 Bolo min 29, 9-4 Aiukar min 30, 9-5 Geli min 31, 10-5 urizar min 34, 10-6 Gabi (pen) min 38, 11-6 Alvaro Pérez min 39, 12-6 Aiukar min 52, 13-6 Urizar min 54</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong> El Super Depor se lleva un espectacular derbi gallego</strong></span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> CELTA DE VIGO 5 - 9 DEPORTIVO DE LA CORUÑA</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="89" style="text-align: justify;"><a href="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/deportivocelta1.jpg" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img alt="" class="size-medium wp-image-13436 alignright" height="198" src="http://masliga.com/wp-content/uploads/2011/01/deportivocelta1-300x198.jpg" width="300" /></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El Deportivo de la Coruña volvió a demostrar porque es el campeón de copa y liga de la pasada edición. Los de A Coruña se llevaron el derbi gallego frente al Celta de Vigo en una exhibición de casta y coraje por parte de los dos equipos.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ante un derbi gallego exiguo en primera desde hace cuatro años, Celta de Vigo y Deportivo de la Coruña dieron un espectáculo de lujo ante un pabellón de <strong>As Travesas</strong> abarrotado.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aunque el Depor ganara el partido con una renta de cuatro goles, el encuentro estuvo marcado por la intensidad e igualdad entre ambos equipos. El gol de Fran en el primer minuto de juego aconteció como el inicio de un partido a cara de perro entre los dos conjuntos. La primera mitad fue un toma y daca continuo por parte de los dos conjuntos, pues con cada gol del Celta, el Deportivo se volvía a adelantar en el minuto siguiente.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="90" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La consigna de los vigueses era tapar al deportivista <strong sizcache="0" sizset="90"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Javier_Gonz%C3%A1lez_P%C3%A9rez"><span style="color: #ff1111;">Fran</span></a></strong>, el cerebro del equipo, consecuentemente en el segundo tiempo la historia fue totalmente distinta, el equipo celeste acusó el cansancio y esfuerzo físico de los primeros treinta minutos y rebajó la tensión en defensa. El punto de inflexión del encuentro fue un gol de<strong> </strong></span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Milorad_Ratkovi%C4%87"><strong><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Romero</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> en respuesta al empate del celtiña<strong> </strong></span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Milorad_Ratkovi%C4%87"><strong><span style="color: #ff1111; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ratkovic</span></strong></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">. Dos contras deportivistas sentenciaron el encuentro a favor de los visitantes.</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aun así, el Celta demostró que puede hacer grandes cosas en esta liga Fertiberia, ya que le plantaron cara a todo un Super Depor que tiró de galones para llevarse el derbi gallego.</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>CELTA DE VIGO</strong> <strong>DEPORTIVO DE LA CORUÑA</strong></span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">1 MATÉ (P) (1) 13 CAROU (P) (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">13 EMILIO (P) (3) 22 ELDUAYEN (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">3 OTERO (1) 3 ROMERO (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">5 RODOLFO (2) 4 ANDRADE (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">6 BAJCETIC (1) 5 JAIME (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">7 RATKOVIC (3) 7 MANJARÍN (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">9 SALVA (1) 10 FRAN (3)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">14 MOSQUERA (1) 11 MANUEL (2)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">15 FRAN CAÍNZOS (2) 14 JOSÉ RAMÓN (1)</span></div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">17 MANEL (2) 15 REPI (1)</span><br />
</div><div class="entry" sizcache="0" sizset="79" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>GOLES</strong>: 0-1 Fran min 1, 1-1 Bajcetic min 8, 1-2 Manuel min 14, 2-2 Manel min 27, 2-3 Fran min 28, 3-3 Ratkovic min 33, 3-4 Romero min 34, 3-5 Repi min 46, 3-6 Fran min 48, 3-7 José Ramón min 49, 3-8 Manuel min 57, 4-8 Ratkovic min 57, 5-8 Ratkovic min 58, 5-9 Manjarín min 60</span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-8666210503963610602011-01-21T16:28:00.000+01:002011-02-19T16:29:48.807+01:00Jaume Reixach da una lección a estudiantes de la UAB sobre la realidad del periodismo de investigación<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>El director de la revista ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El triangle’’</i> carga contra los medios de comunicación calificándolos de censores de la verdad</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jaume Reixach, periodista de investigación y director de la revista ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El triangle’’</i> dió el pasado 17 de enero una intensa conferencia en la III Convocatoria del premio ‘’Sabueso con Método’’.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Reixach cargó contra los medios de comunicación calificándolos de encarceladores y censores de la verdad en base a los intereses económicos por los que estos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>se mueven. El editor de la revista ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El triangle’’</i> explicó la cruda realidad del mundo del periodismo de investigación con diversas anécdotas personales.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El periodista de investigación comenzó su intervención hablando de sus inicios hace casi cuatro décadas en la propia Universitat Autònoma de Barcelona. Reixach puntualizó la esencia principal del periodismo para él, transformar el mundo a través de la búsqueda de la verdad. Según Reixach, ‘’vivimos en una supuesta democracia creada a base de mentiras y estafas, y esto es lo que el periodismo tiene que cambiar, este es el sentido del periodismo tal y como yo lo entiendo’’. El editor de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El triangle’’</i> explicó algunas de sus experiencias profesionales para corroborar sus declaraciones.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Investigaciones como ‘’el caso Pretòria’’ o ‘’el caso Collell’’ fueron algunos de los ejemplos que expuso Reixach para que los asistentes a la sesión se plantearan toda la hipocresía y promiscuidad que hay entre intereses económicos y <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>medios de comunicación. El director de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El triangle’’</i> recordó un caso personal que le sucedió en el año 1993, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>‘’el Caso Collell’’, cuando el propio Reixach tuvo que pagar 300.000 euros de multa a un conseller corrupto de la Generalitat por desvelar unas conversaciones telefónicas donde se ponía de manifiesto la relación del funcionario con el tráfico de influencias. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Todas estas explicaciones por parte de Jaume Reixach dejaron en evidencia su fuerte personalidad y ética respecto la profesión. Con estas declaraciones sentenció la estima que siente por el oficio periodístico, ‘’Me han demandado muchísimas veces, he estado en proceso de juicio, en la cárcel, esta serie de elementos hacen que haya tenido que renunciar a cualquier propiedad, ¿Y qué? Nuestro fin es sentir nuestro trabajo, vibrar con la gente cuando vamos a cubrir manifestaciones, excitarnos cuando somos capaces de poner el dedo en la llaga de quien amarga la vida a las personas, esa es la verdadera recompensa del periodista.’’</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Con la presencia de Pepe Rodríguez, profesor de la Facultat de Ciéncies de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, que inició la sesión discrepando sobre la diferenciación entre periodismo y periodismo de investigación. Rodríguez no cree que haya ninguna diferencia entre ambos, destacó el periodismo de investigación como una forma de hacer buen periodismo. El profesor de la asignatura ‘’Periodismo de Investigación’’, criticó el sistema judicial del país calificándolo de ‘’caciquista’’ ya que reduce totalmente la libertad del periodista a la hora de desvelar nombres y datos. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pepe Rodríguez destacó el complejo proceso de investigación que hace falta para conseguir una buena noticia y puntualizó sobre la relación entre periodismo de investigación y buen periodismo, haciendo hincapié en que el periodismo de investigación no se limita a transcribir lo que dice un personaje público sin más, sino que a partir de un rumor, o una noticia, investiga y desvela toda una serie de elementos que hacen de la noticia una pieza única.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tras la emotiva intervención de Jaume Reixach y el profesor Rodríguez, se procedió a dar cierre al acto iniciando la entrega de premios de la III Convocatoria del Premio ‘’Sabueso con método’’ que otorga la agencia de detectives Método 3. El trabajo galardonado fue ‘’Amposta, el pacto no escrito’’, obra de Noemi Badrenas, Susana Cases i Elena Domingo, estudiantes de periodismo en la Universitat Autònoma de Barcelona.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La responsable de la agencia de detectives Método 3 en Barcelona, Elisenda Villena, fue la encargada de entregar el premio a las tres estudiantes de la asignatura ‘’Periodismo de investigación’’ impartida por el profesor Pepe Rodríguez. El trabajo ‘’Amposta, el pacto no escrito’’ se basa en la corrupción política del municipio tarraconense, y que gracias al trabajo de estas tres estudiantes, los habitantes de dicho municipio ya conocen toda la verdad sobre la corrupción política de su propia ciudad. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Después de la entrega de premios, Villena habló sobre la diferencia entre un detective y un periodista: ‘’El detective y el periodista de investigación hacen el mismo trabajo, la diferencia es que el periodista lo publica, y el detective lo desvela a su cliente’’. La detective también destacó la accesibilidad de la que disfrutan los periodistas en muchas ocasiones en detrimento de los detectives.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antonio Baquero, periodista de ‘’El Periódico’’, también participó en la sesión de preguntas donde los demás invitados: Elisenda Villena y Jaume Reixach, respondieron a las cuestiones planteadas por los jóvenes periodistas. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-89354290148329371742010-12-23T16:23:00.000+01:002011-02-19T16:24:42.313+01:00Pichi Alonso y Víctor Muñoz encargados de entregar los premios de la liga de la Facultat de Comunicació<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La última lección académica del año concluye entre risas y bromas por parte de los dos ex futbolistas y el público</span></b><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"></span></b></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Angel Pichi Alonso y Víctor Muñoz, dos ex futbolistas con pasado azulgrana fueron los encargados de entregar los premios de la primera liga de la Facultat de Ciències de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Los dos invitados de lujo bromearon entre ellos pidiendo la colaboración del público para concluir la última lección académica del año.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el reparto de premios los dos ex azulgranas dieron algunos consejos a los jóvenes comunicadores sobre la profesión de periodista y sentenciaron que para llegar a ser un buen periodista hay que ser humilde y estar dispuesto a hacer cualquier tarea que se precise en el medio de comunicación dónde se trabaje. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El nuevo entrenador del Terek de Grozni checheno, Víctor Muñoz, destacó la gran importancia de la comunicación tanto en un vestuario de futbol como en el ámbito general, refiriéndose al problema que le supondrá tener el ruso como lengua vehicular y precisar de un traductor para comunicarse con el equipo. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pichi Alonso, comentarista deportivo de TV-3, buscó traductores de ruso entre el público para ayudar a su compañero en su nueva aventura por tierras rusas, en contestación al recordatorio de Muñoz por su popular imitación en el programa humorístico ‘’Crackòvia’’ El que fuera entrenador de equipos como Getafe o Zaragoza intentó hacer cantar a todo el público la canción característica de Pichi en el programa.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La sesión que se inició con unas palabras del decano de la facultad Josep Mª Català y unas imágenes sobre lo transcurrido en la primera liga de futbol de la Facultat de Ciències de la Comunicació, concluyó con la entrega de premios dónde el gran triunfador fue el equipo que capitaneaba el vice decano de la facultad, Santiago Tejedor, el Atlético Che Guevara.</span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-44091086673043559472010-12-20T16:17:00.000+01:002011-02-19T16:21:31.756+01:00Noticia de un secuestro, de Gabriel García Márquez<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 1pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Título:</span></b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> Noticia de un Secuestro</span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 1pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Autor:</span></b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> Gabriel García Márquez</span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 1pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Editorial:</span></b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> Mondadori</span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 1pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Páginas:</span></b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> 327</span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">ISBN</span></b><span style="color: black; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">: 84-397-0109-8</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: ES;"></span></b><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD">’’Noticia de un secuestro’’</span></i><span lang="ES-TRAD"> es un libro escrito por el Premio Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez, este nos habla sobre una historia real: el secuestro de varios periodistas y personajes políticos influyentes por parte de grupos del cartel colombiano de Medellín. Ambientado en la Colombia de finales de los años ochenta y principios de los noventa, el escritor nos narra estos hechos tras haber entrevistado a las víctimas y familiares de casos reales de secuestros. Aunque se trata de una novela, el trabajo periodístico minucioso y la rigurosidad que plasma en sus líneas hacen de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Noticia de un secuestro’’</i> una lectura casi obligada para cualquier estudiante de periodismo</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white;"><span lang="ES-TRAD">Gabriel García Márquez nació en Aracataca (Colombia) en 1927. Cursó estudios secundarios en San José a partir de 1940 y finalizó su bachillerato en el Colegio Liceo de Zipaguirá. En 1948 se matriculó en la Facultad de Derecho de la Universidad Nacional de Cartagena, su amistad con el escritor Manuel Zapata Olivella le permitió acceder a la carrera de periodismo donde comenzó a colaborar en el periódico liberal <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El universal. </i></span><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">El genio, la popularidad y el carisma de Gabriel García Márquez lo hace incomparable y distinguido entre los autores de la lengua española durante la segunda mitad del </span><span lang="ES-TRAD"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Siglo_XX" title="Siglo XX"><span style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">siglo XX</span></a></span><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">, y en </span><span lang="ES-TRAD"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/1982" title="1982"><span style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">1982</span></a></span><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;"> recibió el </span><span lang="ES-TRAD"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Premio_Nobel_de_Literatura" title="Anexo:Premio Nobel de Literatura"><span style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-weight: bold; mso-themecolor: text1;">Premio Nobel de Literatura</span></a></span><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">. Su obra más conocida es <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cien años de soledad</i></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">Noticia de un secuestro </span></i><span lang="ES-TRAD" style="mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-themecolor: text1;">es una novela que nos relata el secuestro de Maruja Pachón y Beatriz Villamizar, esposa y hermana de Alberto Villamizar. Estos tres personajes son el hilo conductor de la trama, la columna vertebral del libro. El secuestro lo llevan a cabo el grupo rebelde de los Extraditables, del cartel de Medellín, liderado por Pablo Escobar. La razón del secuestro procede del temor y el miedo de los narcotraficantes a ser extraditados a Estados Unidos u otros países donde les esperarían penas muy duras. Durante toda la lectura nos encontramos ante un juego de presiones, negociaciones e incluso chantajes entre el Gobierno, presidido por César Gaviria, y el grupo de los Extraditables. Destacar como clave el papel que juega Alberto Villamizar ya que actúa de mediador entre el Estado y los miembros de la organización delictiva de Medellín.</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><br />
<span style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span lang="ES-TRAD" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La obsesión por el detalle, el uso de la anécdota como forma de revelación son parte esencial en este libro. Pero hay algo más, y es la capacidad de García Márquez para convertir en materia de interés nada menos que la monótona vida cotidiana de siete secuestrados. La relación entre las víctimas y sus captores evoluciona a lo largo de la historia para intensificar la relación entre ambos. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES-TRAD" style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-fareast-font-family: Calibri;">El Nobel, García Márquez, es fiel a los hechos que ocurrieron y nos traslada rápidamente a ese contexto histórico vivido en aquellos años, en una tensa y compleja situación política en Colombia. El móvil del secuestro es precisamente, la prohibición de una extradición hacia países con penas de mayor dureza, un punto sensible y conflictivo que no acaba de recogerse en ningún decreto. Por ello, Los Extraditables juegan sus cartas, eligiendo a personas con las que poder hacer una dura presión al Gobierno. Además de las periodistas de la empresa Focine, Maruja y Beatriz, el grupo de Escobar ya había secuestrado dos meses antes a Marina Montoya, hermana del secretario general de la presidencia de la República, Diana Turbay, periodista e hija del ex-presidente de Colombia Julio César Turbay. Otro rehén de gran utilidad para los de Escobar, es el del redactor jefe del diario “El Tiempo”, Francisco Santos.</span></div><div style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><span style="color: white; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Como rasgo literario más importante tenemos la divulgación de los acontecimientos de manera objetiva hacia un público universal. Cuando más se observa esta característica es en los capítulos pares, dedicados principalmente a las medidas llevadas a cabo para avanzar en la labor de búsqueda y a los hechos exteriores al secuestro, como las decisiones del gobierno o el relato del sufrimiento y de la vida de tanto los familiares afectados como los propios secuestrados, sin excluir a la gran variedad de cargos políticos públicos y a relevantes personalidades del bando terrorista que intervienen en la historia. Por ejemplo, del mismo Alberto Villamizar se dice en la página 51:<br />
“<em>…prevaleció en él la imagen del padre y estudió la carrera completa de medicina en la Universidad Javeriana, pero nunca se graduó, arrastrado por los vientos irremediables de la política…</em>”.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="color: white;"><span style="mso-fareast-font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span lang="ES-TRAD">“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Noticia de un secuestro</i>” es la narración del genio de García Márquez que recoge los acontecimientos que cambiaron el rumbo político de Colombia</span></span><span lang="ES-TRAD"> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="ES-TRAD">y que supone el mejor regreso a los orígenes de uno de los grandes de nuestras letras, curtido en las lides del periodismo escrito antes de convertirse en novelista. El oficio del reportero (donde, según el autor, se encuentra el verdadero periodismo)</span></span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-74979160938904686112010-12-17T16:16:00.000+01:002011-02-19T16:25:28.353+01:00Narración de una situación en la UAB: RENFE<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Eran las 11.45 y Renfe estaba desierta, nadie quedaba ya en la antigua estación de la Red Nacional de Ferrocarriles Españoles de la Universitat Autònoma de Barcelona. El último tren de dicha estación, llamada generalmente como Cerdanyola-Universitat, había pasado tan solo quince minutos antes. Yo dichoso de mi suerte por no poder llegar al último tren, observaba desde mi butaca, situada al lado de la ventana en la parte derecha del decimo quinto vagón del<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tren con destinación a Hospitalet de Llobregat de la vía 2. Al principio el tren estaba vacío, un enorme silencio invadía el ambiente, con el calor característico que desprende un viejo vagón de la línea L2 a diferencia de los nuevos se podía ver que la poca gente que había en la estación, permanecía en el andén tiritando de frio a la espera del tren de las 12.00 horas que para en la vía 1. Desde mi ventana, veo como algunos vienen caminando desde sus respectivas facultades andando por el puente que queda situado a la izquierda. Ante la ausencia de seguridad, muchos optan por la vía ilegal y pasan por las puertas giratorias que giran a ambos lados,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en ese momento me surge un sentimiento de indignación y frustración al pensar en el pago de mis 21.70 euros por la T-10 de 3 zonas que religiosamente pago cada semana. Parece que no solo una persona, ni dos, ni tres, sino una decena optan por la vía ilegal ante la indiferencia del resto de personas que aun siguen esperando en el andén deseosos de llegar a casa. Contando por encima una veintena de personas son las que aguardan la llegada de su respectivo tren y aún son las 11.51. Parece un día tranquilo a comparación de otros, pero aun queda la llegada de un nuevo bus a las 11.55, el último y por el cual mucha gente corre como no habían corrido nunca para no perder ese tren que les haga llegar pronto a casa. En mi vagón sigo estando solo, obviamente, nadie se espera al de las 12.30 teniendo en cuenta que a las 12.00 sale uno en la primera vía de la estación. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llega el momento cumbre, son las 12.57 y el último bus llega al exterior de la estación, ante mi expectación, más de 25 personas optan por colarse por las puertas giratorias y no pagar su billete como cualquier hijo de vecino. Ante el afán de llegar al anden para no perder su respectivo tren se vive un momento de tranquilidad al ver que Renfe haciendo honor a su nombre, se retrasa, el tren de las 12 hoy no pasaría a las 12 sino a las 12.05, ante la tranquilidad de unos y la indignación de otros, se oye el pito y el anunciamiento por megafonía del tren. ‘’ Próxima circulació per via 1, rodalies, amb destinació Hospitalet de Llobregat, para a totes les estacions’’ Se crea un ambiente de tensión ante un andén que aunque no está abarrotado, el ansia y las ganas de sentarse y descansar en un sitio caliente se apoderan de los jóvenes estudiantes y docentes que esperan que se abra la puerta de su tren.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Todos suben sin ningún problema, mientras el tren de la vía 1 me tapa la visibilidad de la que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>podía disfrutar cuando este aun no había llegado. De prisa y corriendo el tren que tanto había hecho esperar a muchos, no esperó a unos pocos que justo en ese momento llegaban con el bus de las 12.05, con cara de estupefacción al ver que ese era su tren, y que se les había ido justo en sus morros, no tiene precio.</span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-83889710503739377152010-11-20T16:13:00.000+01:002011-02-19T16:14:08.379+01:00Descripción de un lugar de la facultad: El Kioskiero<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">‘’El Kioskiero’’ es el nombre que recibe el quiosco de la facultad de Ciencias de la Comunicación de la Universitat Autònoma de Barcelona. Situado en la segunda planta junto a la recepción<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Suport Logístic) ocupa una esquina del pasillo donde se encuentran clases como la sala MAC 1 y 2.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anunciado por un cartel luminoso con publicidad del periódico ‘’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Vanguardia’’</i>, el ‘’Kioskiero’’ ofrece una variedad de servicios muy amplia. A simple vista podemos observar dos partes de dicho quiosco, una desmontable, y otra interior. En la desmontable que comunica con el interior del edificio de la facultad, destaca la gran variedad de artículos alimentarios clasificados minuciosamente según su tipología. Ordenados en estanterías, a la derecha podemos observar productos como barritas de chocolate en la parte más alta de la estantería, y frutos secos en la más baja, la variedad de marcas es muy amplia para un recinto en el que en teoría su objetivo o servicio es otro, siguiendo en la línea de las marcas, Mars, Twix o Kit Kat entre muchas otras, son los productos de marca que podemos comprar a un precio moderado. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si seguimos con la mirada al frente, nos encontramos con un pequeño mostrador donde Daniel, propietario de la librería, nos atiende con simpatía día a día. Dicho mostrador, rodeado de productos como chicles, bolígrafos, o papel para fumar están complementados con la parte de más éxito del quiosco, la prensa. En una estantería inferior al mostrador es donde nos encontramos un bagaje muy amplio de periódicos, tanto locales como nacionales. La Vanguardia, el Mundo, la razón, el Periódico o el ABC ocupan día tras día la estantería principal de ‘’el kioskiero’’ Justo al lado de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la prensa podemos ver dos estanterías adjuntas con bollería y patatas: Donetes, productos Matutano o palomitas, enriquecen dia a dia a los jóvenes estudiantes de la facultad de ciencias de la comunicación. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", "serif"; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Girando la esquina donde dejamos atrás la parte desmontable del quiosco, nos encontramos con un pequeño estante que anuncia ‘’prensa internacional’’ en la que desgraciadamente no podemos observar lo que nos informa dicho cartel, dosieres de la vanguardia son los que podemos encontrar en lo que en teoría es la prensa internacional. Justo al lado de este estante, hay dos elementos que pueden pasar desapercibidos, pero que si uno se fija son bastante llamativos, estos dos elementos son una pequeña canasta y una pizarra en la que hay escritas dos frases, una del President Montilla y otra de Saura, con un pequeño inciso irónico que transcribe: ‘’Nada más faltaría empanao!’’ en relación a la frase del president (Lo que yo haga el dia 29 estará condicionado por lo que digan los votantes). Siguiendo nuestro camino por el quiosco, nos encontramos con la entrada a la parte interior de la librería, pero antes un escaparate con un decorado muy típico de la época, un árbol sin hojas que señala la estación del año en la que nos encontramos, y productos variados de papelería en oferta. Al lado de la entrada, una columna de periódicos apelotonados uno encima de otro descansa junto<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a un aparador de películas a un precio muy módico. Al entrar podemos ver de nuevo otro mostrador que comunica con el de la parte desmontable. En el interior productos como libros, manuales, guías de lugares, películas, y material escolar es lo que nos ofrece ‘’el kioskiero’’.</span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-39572014035544762902010-11-19T16:06:00.000+01:002011-02-19T16:09:51.654+01:00Estudiantes de periodismo participarán cada viernes en el programa ‘’tots x tots’’ de COMRadio<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Pere Oriol, periodista especializado en política, substituyó a Xavier Vinader ausente en la sesión por motivos personales.</span></b></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">La cadena pública catalana COMRadio anunció una coalición con la Universitat Autònoma de Barcelona con el objetivo de que estudiantes de la facultad de Ciencias de la Comunicación tuvieran la oportunidad de participar en el programa ‘’tots x tots’’. Cada viernes se registrará un programa donde los jóvenes comunicadores tendrán la oportunidad de explicar sus aspiraciones en el mundo de la comunicación. Este proyecto está pensado desde la idea de ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’dar voz a quien no la tiene’’</i> como declaró el propio Ramón Company, presentador del programa ‘’Edició vespre’’ de la propia emisora. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">El debate que se organizó el pasado miércoles en el Aula Magna de la Facultad de Ciencias de la Comunicación de la UAB, contó con la presencia de Ramón Company, comunicador de COMRadio, Francesc Triola, director de la cadena pública, Manuel Pérez Tornero, jefe de departamento de periodismo de la UAB, Montse Rius, presidenta de la comisión del ‘’Col·legi de Periodistes de Catalunya’’ y Pere Oriol, periodista especializado en política, en substitución del periodista de investigación, Xavier Vinader. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Con el título ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El nostre futur com a comunicadors’’</i> se debatió con los estudiantes sobre el futuro de la comunicación y el dinamismo de la profesión. Todos los componentes invitados coincidieron en que hace falta un cambio en el periodismo actual, un salto cualitativo que devuelva el prestigio perdido al oficio. Tornero fue tajante en relación a este cambio, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’ Es necesario volver a tener una cierta legitimidad’’</i></span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-58108814399512128382010-11-10T15:52:00.000+01:002011-02-19T16:11:59.763+01:00Los cínicos no sirven para este oficio, de Ryszard Kapuscinski<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Título:</strong> Los cínicos no sirven para este oficio</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Autor:</strong> Ryszard Kapuscinski</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Editorial:</strong> Anagrama</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>Páginas:</strong> 124</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>ISBN:</strong> 978-84-339-6796-1</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Sobre el buen periodismo</i>’’ es el enunciado que utiliza Kapuscinski para subtitular su obra ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Los cínicos no sirven para este oficio’’</i>. Esta frase marca la esencia de la idea que el autor polaco quiere transmitir con su trabajo, la esencia del buen periodismo, del periodismo humano, el autentico periodismo para Kapuscinski.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Los cínicos no sirven para este oficio </span></i><span style="mso-ansi-language: ES;">es la transcripción de tres debates en los que Kapuscinski aborda temas muy diferentes. Con distintos moderadores como Maria Nadotti, Andrea Semplici y John Berger respectivamente, el ganador del premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades del año 2003 trata temas como: los valores del periodismo como algo más que un oficio, un breve repaso a los acontecimientos históricos recientes más importantes del continente africano y una reflexión con John Berger sobre la teoría de la literatura y la imagen, la sociología y el papel de los medios de comunicación.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aunque el libro se basa en tres congresos de temática totalmente diferente pero con el mismo fin de ensalzar los valores del periodismo, el libro no trata ni mucho menos de un conjunto de meditaciones teóricas, ni doctrinas inflexibles explicando estos valores. Todo lo contrario, en un formato de preguntas y respuestas por parte del respectivo moderador o del público, Kapuscinski<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>responde con un lenguaje sencillo y entendedor, que hace que el lector se le haga una lectura muy llevadera e interesante.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">En el primer debate, la periodista italiana Maria Nadotti ejerce como moderadora y empieza haciendo referencia a varias citas del autor polaco como ‘’ <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Es erróneo escribir sobre alguien con quien no se ha compartido al menos un poco de su vida’’</i> [pág. 29]. Kapuscinski apuesta por el periodismo de la experiencia afirmando una premisa que él ha llevado a rajatabla: no se puede escribir sobre lo que no se conoce de primera mano. El autor pone ejemplos como que no se puede escribir sobre como son o como opinan los habitantes de los barrios pobres de una ciudad africana sin haber convivido entre ellos y haber formado parte de su vida cotidiana. Sobre este tema destaca una cualidad imprescindible para el periodista en este tipo de situaciones, y es la vocación, el compromiso y la actitud en un mundo totalmente distinto del que procede uno.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>A vocación, el autor se refiere al hecho de que el periodismo es una carrera ‘’eterna’’, ya que requiere un aprendizaje continuo de los cambios que emergen en el mundo tanto en el ámbito tecnológico como en el social. A compromiso y actitud, Kapuscinski los resume en un término: empatía. El historiador y periodista polaco insiste a lo largo de su carrera en dar voz a los más desfavorecidos, pero para que el resultado sea optimo tiene que existir un interés real por parte del comunicador para que la respuesta por parte del entrevistado sea positiva. También le da especial importancia al tema de las fuentes de información y la habilidad del propio periodista en crear sus propias fuentes y que no dependa exclusivamente de dosieres de prensa o de los medios de comunicación.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En la segunda entrevista el autor trata uno de los temas que más conoce y apasiona: África. Kapuscinski hace un breve repaso de los acontecimientos históricos más importantes del continente africano en el último siglo y la aparición de las primeras figuras políticas africanas. A partir de las preguntas de la moderadora Andrea Semplici y del público, el autor aborda con rigor y fluidez su propia experiencia con los hechos que sucedieron con la independencia de las colonias africanas después de la Segunda Guerra Mundial. Así, muestra una vez más su predilección y pasión por la difusión de los problemas de las principales zonas tercermundistas.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Por último la tercera entrevista está dedicada a una conversación entre Kapuscinski y John Berger. Dos intelectuales de lujo compartiendo y contrastando puntos de vista sobre algunos de los temas más complejos de nuestra sociedad como el papel de los medios de comunicación, la interpretación de una obra de arte o imagen periodística y una reflexión sobre el ‘’ver, comprender y contar’’. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Kapuscinski es un informador de los que están en el lugar de los hechos y no en un despacho, ya que uno de los principios que fomenta para el buen periodismo es el hecho de que para informar una verdad se tiene que tener un conocimiento directo, físico, emotivo, olfativo, sin filtros ni escudos protectores sobre aquello de lo que se habla. El autor polaco a lo largo de la obra formula consejos muy útiles para el joven estudiante de periodismo que hace que uno reflexione sobre la profesión que está estudiando. El sacrificio, la entrega, y la exigencia del oficio son los valores que más resalta del periodismo, así como el horario indefinido, pues un periodista tiene que estar alerta las 24 horas del día.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">A mi parecer, la conclusión más importante que nos deja Kapuscinski con su obra ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’Los cínicos no sirven para este oficio’’</i> es el hecho de que el oficio de periodista no es un simple trabajo sino un estilo de vida. Esto nos dice mucho del autor: su tremenda pasión por ‘’su’’ oficio y la constatación de los valores fundamentales que él mismo ensalza. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El autor polaco nos enseña con un razonamiento exquisito los principios del periodismo humano, el periodismo hecho con el corazón y que aspira a cambiar el mundo a través de la denuncia: el autentico periodismo. Así, esta obra de un maestro como Ryszard Kapuscinski es imprescindible para cualquier persona relacionada con el ámbito de la comunicación, y cualquier hijo de vecino que sienta un irrefrenable interés por entender y conocer en profundidad el mundo en el que vive.</span></div><div align="left"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-47091923535511449972010-10-26T15:49:00.000+02:002011-02-19T16:10:48.101+01:00Si això és un home, la història d'un supervivent d'Auschwitz<span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 12pt;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Si això és un home</em>, és l’obra mestra de l’escriptor italià Primo Levi. Publicada a l’any 1947, l’autor relata les seves vivències a la Segona Guerra Mundial, i en especial el seu pas per Auschwitz, el camp d’extermini més important del Tercer Reich. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El pròpi Primo Levi narra la història, on van apareixent diferents personatges amb els quals tracta al llarg de la lectura, però que, al cap i a la fi esdevenen com a secundaris. L’acció transcorre a diversos escenaris, com el camp de treball de Monowitz, o les diferents seccions d’Auschwitz.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb un llenguatge senzill i entenedor, però a la vegada dur i provocatiu, Primo Levi aconsegueix transmetre la tràgica situació general que es viu al camp polonès. Així, <em>Si això és un home</em> esdevé una reflexió total sobre què significa i entenem per humanitat. L’autor es planteja si es pot considerar ‘’persona’’ a un home, quan el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>seu únic objectiu és resistir a la fam i el fred, Partint de la seva experiència, pretén fer reflexionar al lector sobre quina és la barrera que ens distingeix dels animals, en situacions terminals com la que es va viure als camps d’extermini. Aquesta reflexió és clau al llibre, el títol ja és un clar reflex de la intenció de l’autor en aquest sentit.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La fidel descripció dels fets, fa que la connexió entre l’autor i el lector arribi al seu punt àlgid. La senzillesa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i claredat que utilitza per explicar les diferents situacions, és simplement sensacional. El llegat històric que ens deixa Primo Levi amb l’obra <em>Si això és un home</em>, és d’un valor incalculable: exemples com <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la narració d’una jornada al camp, com es vivia, com es parlava, com es sobrevivia, queden gravats als anals de la història del món.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No oblidar, per que tot això ha succeït, i que aquesta història pervisqui a la memòria de la gent, és vital per que no es torni a produir. Perquè no podem oblidar per molt tràgica que sigui la història, per que això seria oblidar a gent com Ana Frank o el mateix Primo Levi, perquè podríem cometre l’error d’ entrebancar amb la mateixa pedra, i no ens podem permetre entrebancar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de nou, no amb aquesta pedra.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Perquè entrebancar amb aquesta pedra seria oblidar a tota la gent que va mantenir viva l’esperança i les ganes de viure, a tota la gent que va lluitar per la llibertat, i el pitjor de tot, oblidar a les més d’onze milions de persones que van morir.</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per això, la història de Levi, i la de qualsevol supervivent d’una tragèdia com la de l’holocaust jueu, s’ha de tenir present a les nostres vides i transmetre-la.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per que com introdueix Primo Levi: </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>‘’ Penseu que això ha passat:</em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Us confio aquestes paraules. </em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Graveu-les al vostre cor. </em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Quan sigueu a casa o aneu pel carrer. </em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>Quan us fiqueu al llit o us lleveu; </em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em>repetiu-les als vostres infants.’’</em> </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per que no ens podem permetre OBLIDAR. </span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-60324247554734958602010-10-18T02:49:00.000+02:002010-10-18T02:49:34.065+02:00La cruda realidad. Reseña de Territorio Comanche - Arturo Pérez-Reverte<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzVjYDD4BXC6VKnuOLlAsUfnlOFyIjrzcNhmppD-f-zfQkfphBPomdu_CsqAwJjVQ_PcIJVACTxdr18xuEGNnkwjbR3TFvcmWlqm6v9SIZyWqnN5UV2Xhyphenhyphenxwg0NO9vsqj9L2JknkaQ0U/s1600/Territorio-comanche.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ex="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzVjYDD4BXC6VKnuOLlAsUfnlOFyIjrzcNhmppD-f-zfQkfphBPomdu_CsqAwJjVQ_PcIJVACTxdr18xuEGNnkwjbR3TFvcmWlqm6v9SIZyWqnN5UV2Xhyphenhyphenxwg0NO9vsqj9L2JknkaQ0U/s1600/Territorio-comanche.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de <em>Territorio Comanche</em></td></tr>
</tbody></table><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">La cruda realidad</span></b><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">. Este es el titulo perfecto para definir la obra de Arturo Pérez-Reverte: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Territorio Comanche. </i>Basada en las<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>experiencias del autor cubriendo las guerras yugoslavas, el propio Pérez-Reverte interpreta la narración de la obra. La estructura del libro se divide en seis partes con un orden fluido de recuerdos del autor en diversas guerras, centrado principalmente en el conflicto de los Balcanes a principios de los noventa. Con Márquez y el propio autor como protagonistas, la acción se desarrolla en diferentes escenarios bélicos como Bijelo Polje, Kukunjevac, Mostar o Bagdad.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Con un lenguaje provocativo, grosero pero al fin y al cabo cuotidiano, Arturo Pérez-Reverte consigue transmitir al lector la dureza de las diversas situaciones que transcurren a lo largo de la obra. Así, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Territorio<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Comanche </i>acontece<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i>como una crítica total a todo lo que deriva de la guerra tanto en el ámbito bélico, como en el periodístico. La dilatada carrera del autor hace que su razonamiento y crítica sobre todos los aspectos y temas que aborda, sea de un bagaje muy amplio, enriquecedora en todos los sentidos, incluso en muchas ocasiones apasionante.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pérez-Reverte define Territorio Comanche como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’ el lugar donde el instinto dice que pares el coche y des media vuelta; donde siempre parece a punto de anochecer y caminas pegado a las paredes; donde oyes crujir bajo tus botas, y aunque no ves a nadie sabes que te están mirando’’. </i>El hecho de que el titulo sea territorio comanche expresa perfectamente lo que representa la obra, y consigue explicar el autor a lo largo de esta. Tensión, miedo, rabia o <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desesperación son los sentimientos que el lector puede percibir o incluso sentir cuando lee cualquier fragmento del libro.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La descripción meticulosa de las diferentes situaciones, hace que la conexión entre el autor y el lector llegue a su punto álgido. La sensacional muestra de la jerga del oficio periodístico en un conflicto bélico como <i style="mso-bidi-font-style: normal;">shopping, deadline</i> o la mentada ley de probabilidades en relación a la ley de Murphy, consigue que el ciudadano de a pie, lejos de un campo de batalla pueda llegar a comprender la dificultad del trabajo de un periodista bélico, en el que arriesgan la vida para sacar una noticia, la cual posiblemente no durará más de treinta segundos en un telediario. La frase más significativa que expresa totalmente este hecho: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’Nos pasamos la vida creyendo que nuestros esfuerzos, nuestro trabajo, lo que conseguimos a cambio de todo eso, son definitivos, estables. Creemos que van a durar; que nosotros vamos a durar. Y un día el cielo nos cae sobre la cabeza. Nada es tan frágil como lo que tienes, se dijo. Y lo más frágil que tienes es la vida’’</i></span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El humor negro, pero a la vez inteligente con el que se refiere a la muerte es sencillamente exquisito. La ironía, dureza y provocación con la que trata muchas situaciones trágicas, como que los protagonistas apuesten sobre las bombas que van a caer, o que el hecho de bajar a un sótano de una casa medio destruida, y encontrar una familia desnutrida y totalmente machacada por la guerra les resulte cuotidiano, hace que el lector reflexione sobre esa dimensión tan lejana y ajena como es la guerra. La personalidad que muestran los protagonistas frente los diversos escenarios y situaciones que se van encontrando, en las que se refleja las duras condiciones de un reportero de guerra, hace que uno se cuestione sobre su profesión pero a la vez surja un sentimiento intermedio entre motivación y emoción. ‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’El soldado joven que grita en un portal alcanzado en el vientre, y aquel otro en estado de shock mirando a la cámara con ojos vidriosos mientras le taponan, o intentan hacerlo- no se quedaron allí para comprobarlo. La intensa hemorragia de la femoral desgarrada.’’</i></span></span></div><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5YWuGAfd4ipDHjemiAD6kIP4ncJ4nlquL_MSf_joUQtkuYfcn7kIbZoc7QOf0bpHYJrOaPRiF0MrarAHSheNtAo9qY7mX9RRW7vMegwA0zQG__Qk4dzZPVFmkhEEzwDPkyje8C9-I5cE/s1600/reverte.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" ex="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5YWuGAfd4ipDHjemiAD6kIP4ncJ4nlquL_MSf_joUQtkuYfcn7kIbZoc7QOf0bpHYJrOaPRiF0MrarAHSheNtAo9qY7mX9RRW7vMegwA0zQG__Qk4dzZPVFmkhEEzwDPkyje8C9-I5cE/s200/reverte.jpg" width="133" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Arturo Pérez-Reverte</span></td></tr>
</tbody></table><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> <div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Como dice la frase introductoria, escrita por el autor norteamericano Tim O’Brian. <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’Una auténtica historia de guerra nunca es moral. No instruye, ni alienta la virtud, ni sugiere modelos de comportamiento ni impide que los hombres hagan las cosas que siempre hicieron. Si una historia de guerra parece moral, no la creáis’’. </i>Arturo Pérez-Reverte habla y da que hablar sobre ética y moralidad en una guerra. El autor deja clara su posición basándose en su experiencia como reportero. Mediante su dura crítica a la guerra en general y al negocio que esta conlleva, carga duramente contra los directivos de TVE, en lo que desemboca su dimisión de la cadena pública. Este hecho dice mucho del autor, pues aunque en el libro reconoce que ha tratado con ‘’<i style="mso-bidi-font-style: normal;">gentuza</i>’’ como los nombra él refiriéndose a: traficantes, ladrones o guerrilleros, su dimisión por situaciones como que directivos de TVE le pidan facturas por comprar productos en el mercado negro en plena situación de beligerancia, retrata los valores y los principios morales del autor.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Uno de los puntos más interesantes de la obra y quizás el que más destaca y llama la atención, es su vocabulario. Expresiones provocadoras y gamberras a la vez que cuotidianas, hacen que surja un contacto muy directo y que la lectura sea de fácil comprensión. Calificar un puente de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>‘<i style="mso-bidi-font-style: normal;">’pata negra’</i>’ o reproducir una situación entre un ejecutivo y su secretaria: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">’’Barlés imaginaba al fulano en mangas de camisa, llamándose Mortimer, o Manolo, con la secretaria trayéndole café, gracias, cómo van las cosas, bien, muy bien, siete mil muertos por aquí, diez mil por allá, y me llevo cinco, diablos, este café está ardiendo, oye preciosa, si eres tan amable tráeme los porcentajes de quemaduras de napalm. No, éste es de quemaduras de la población civil, me refiero al de soldados de infantería. Gracias, Jennifer, o Maripili. ¿Tomas una copa a la salida del trabajo…? No fastidies con eso de que estás casada. Yo también estoy casado. ’’</i> Esta escenificación irónica del trato de una guerra por parte de los altos ejecutivos con un vocabulario tan soez, denuncia a la vez que ridiculiza, el gran negocio que hay detrás de la guerra y lo poco importante que es para el mandamás la tragedia en sí. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">Territorio Comanche</span></i><span style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: ES;">, es ya, un clásico brillante del género bélico, enfocado en el ámbito periodístico que hace que el lector descubra un mundo totalmente nuevo y desconocido del que no se habla en ningún telediario, y cae fácilmente en el olvido.</span></span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-58663596285016894842010-10-15T01:30:00.000+02:002010-10-16T16:11:53.743+02:00Jacinto Antón torna a l’Autònoma com a conferenciant per inaugurar el nou curs acadèmic<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSaC88JDAXxRXZk0DxJCMQ1tU8ngwEs-rl7cggLuJOzqudkgNcdT5A91p9apv1ad-FjiIzq9lgChEU-66dPSmmKmhCJ323SfUjyF0T3Ethqnk8Fj9uVFSTKKHUhnGSrAti8OHm1yQnFHo/s1600/Foto0319.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSaC88JDAXxRXZk0DxJCMQ1tU8ngwEs-rl7cggLuJOzqudkgNcdT5A91p9apv1ad-FjiIzq9lgChEU-66dPSmmKmhCJ323SfUjyF0T3Ethqnk8Fj9uVFSTKKHUhnGSrAti8OHm1yQnFHo/s400/Foto0319.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antic alumne i professor de l’Autònoma, Jacinto Antón inaugura el curs acadèmic amb una conferència on va delectar als assistents amb les seves experiències al llarg de la seva carrera. Amb la intervenció d'Isabel Pont, secretaria general de la UAB i el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Josep Maria Català, Antón va ser l’encarregat de la lliçó inaugural del curs 2010-2011</span></span></b></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Q-SiwLeIpuyg3wdDMiwLqxoUFST23kACzD3qYAHERoF5761bRIzHKVCt05dAkTRTuGqW9GyBNB_DjbhuHmsgJYrsI1ELCQliDVhz1HssTHK8vp8_siiSM4JUGlCO6zxqvw8Y2PeQQPg/s1600/anton+recortada.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; height: 200px; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; width: 119px;"><img border="0" ex="true" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3Q-SiwLeIpuyg3wdDMiwLqxoUFST23kACzD3qYAHERoF5761bRIzHKVCt05dAkTRTuGqW9GyBNB_DjbhuHmsgJYrsI1ELCQliDVhz1HssTHK8vp8_siiSM4JUGlCO6zxqvw8Y2PeQQPg/s200/anton+recortada.bmp" width="110" /></a><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb la presentació de Jacinto Antón per part del degà Josep Maria Català, es va inaugurar el nou curs acadèmic de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Català va començar fent un repàs de la trajectòria del periodista barceloní, destacant el Premi Nacional de Periodisme Cultural que li va ser atorgat a l’any 2009 i en general la seva llarga carrera professional com a redactor del diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El País.</i> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El degà, Josep Maria Català va finalitzar la seva intervenció amb una comparació d’en Jacinto amb C.W. Ceram, periodista i crític literari alemany, tot un pioner del periodisme cultural. El conferenciant va agrair la comparació amb tal personatge, i va iniciar la lliçó inaugural parlant de la seva etapa a la universitat. Sostenent el seu antic carnet d’estudiant de l’Autònoma del curs 1974-1975, Antón es va desfer en elogis cap a la Facultat de Ciències de la Comunicació, i va qualificar la seva etapa a la universitat com la millor de la seva vida: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’ moltes vegades, somio que torno a la universitat’’</i></span></span></div> <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyEqeyue7OfqaFyNUwHwYL2oISzsEfX_c-0i8Wslzv3zvTK41Mo9SdahH_vViWV-1sHbgit-V1-7GCxcUXCzSR9iXryYBbm49lvYTC_X897KfWIkeN7_dJVQLmdA36YcVtaUwmUqdibQ0/s1600/Foto0320.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ex="true" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyEqeyue7OfqaFyNUwHwYL2oISzsEfX_c-0i8Wslzv3zvTK41Mo9SdahH_vViWV-1sHbgit-V1-7GCxcUXCzSR9iXryYBbm49lvYTC_X897KfWIkeN7_dJVQLmdA36YcVtaUwmUqdibQ0/s200/Foto0320.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mostra: Restes de mòmia.</td></tr>
</tbody></table> <br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Antón va donar molta importància al fet de que la vida d’un periodista es basa en l’aprenentatge continu i va sentenciar: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’qui es pensa que ho sap tot, està mort’’</i>. Tot seguit, el guanyador de l’últim Premi Nacional de Periodisme Cultural, va fer gaudir als assistents amb les seves experiències al llarg de la seva dilatada carrera. Viatges a Egipte o Grècia entre d’altres, van ser recreats pel periodista amb dues mostres excepcionals: restes del teixit d’una mòmia i pèls de mamut. Aquestes dues mostres van <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estar a l’abast del públic i va ser objecte de gran interès durant tota la sessió. Sobre les mostres, Antón orgullós declara: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">‘’em recorda a Egipte, no crec que tingui una maledicció, sinó una benedicció’’</i>(referint-se a la resta del teixit de mòmia)</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre altres anècdotes, com la seva caiguda a una tomba plena de mòmies a Alexandria, ens parla d’una obra que va marcar la seva carrera: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Justine</i> de Lawrence Durrell, una història d’amor i passió a la ciutat d’Alexandria. Menciona aquesta obra amb la satisfacció de poder dir que els llocs que s’esmenten a l’obra de Durrell, ell els ha pogut gaudir en primera persona.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-VUYfv3b7xB1Pb4_fgOdMqOOHEwOwHBlF3Z4fSry0Eu-qklpzU5sPWiGmMsUyQueVC4S_MyzCyrwbHIG3CLyoFAtmDgmqrhaGvQciorWFTNqI_v_V1LjrRqkvYaG1SFO5tfxMUx3mYh0/s1600/solojacin.bmp" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ex="true" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-VUYfv3b7xB1Pb4_fgOdMqOOHEwOwHBlF3Z4fSry0Eu-qklpzU5sPWiGmMsUyQueVC4S_MyzCyrwbHIG3CLyoFAtmDgmqrhaGvQciorWFTNqI_v_V1LjrRqkvYaG1SFO5tfxMUx3mYh0/s320/solojacin.bmp" width="320" /></a><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Seguint amb el repàs de la seva carrera, explica la seva experiència positiva com a professor de ‘’Periodisme Cultural’’ a principis dels anys noranta a l’Autònoma. De cara a la seva vida personal, Antón ens parla del seu paper al fatídic cop d’estat d’Antonio Tejero el 23 de Febrer de 1981, on ell era un dels militars que feia guàrdia a l’exterior. Amb aquesta anècdota reflexionava sobre, com una simple acció seva aquell dia, podria haver canviat la història de l’estat espanyol.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Més enfocat en l’àmbit periodístic, Antón reflexionava de nou sobre la pèrdua de l’escriptura envers la veu i la imatge. En relació al que suposa la immediatesa d’una xarxa de comunicació com Internet, pensa que és un fet molt perillós ja que s’eliminen molts filtres de control, tant de contingut, com de qualitat.<em> ‘’Abans teníem moltes hores per investigar conscienciosament sobre el tema, ara hem de fer les notícies en minuts i després anar modificant-les, tinc l’esperança de que algun dia tot tornarà a ser com abans.’’</em></span></div><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, Jacinto Antón va acabar destacant el fet de que encara que la secció de cultura no és la més atractiva per l’estudiant, és la que dóna més satisfacció personal, i se li pot donar un toc personal que en altres seccions seria impossible. Isabel Pont i Josep Maria Català van concloure l’acte amb unes paraules en les quals suggerien als estudiants, que mai perdessin la il·lusió<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del principi.</span></div>Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3052279095201895314.post-9617667224343107932010-09-30T22:17:00.000+02:002010-10-13T15:52:30.869+02:00La Vaga General a Granollers: triomf o fracàs?<p><object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/6XadRt_JQZg?fs=1&hl=es_ES"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/6XadRt_JQZg?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></p><p align="justify"><strong>La vaga general esdevé a Granollers amb l'ocupació dels principals sindicats al centre neuràlgic de la ciutat. Gairebé més de 250 persones es van reunir a la Porxada. La jornada va transcórrer sense cap incidència rellevant. Fora de la porxada, un piquet va recórrer el centre granollerí tancant les botigues que no havien seguit la vaga.</strong><br /><br /><span style="font-family:arial;">Opinions per tot els colors, la vaga va succeir a la capital del Vallès Oriental amb diversitat d'opinions entre sindicats i ciutadans. Els piquets van donar el tret de sortida del 29 de setembre tancant els polígons principals de la ciutat, al centre, Granollers es va llevar com si d'un diumenge es tractés. </span><span style="font-family:arial;">A primera hora del matí, un piquet de Comissions Obreres d'una vintena de persones va tancar els pocs comerços que havien obert, pràcticament tots els establiments del centre van tancar i no es va produir cap incidència greu. </span><br /><br /><span style="font-family:Arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9Nm_q6hzlLW7Z1eITuspv0DiVTNCUkfT3KFUhVbZqQTZxHk0HrSwIvaZ209RJQ2fiqY2tuTndqqHy2JAs_kzM8oI9BaKlQK6A2oA55dMBIxzzvi1lG3X76Gyh-UNcZUwGBKoYQYLzpw/s1600/DSCN2068.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 250px; FLOAT: right; HEIGHT: 164px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527285324583853122" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhr9Nm_q6hzlLW7Z1eITuspv0DiVTNCUkfT3KFUhVbZqQTZxHk0HrSwIvaZ209RJQ2fiqY2tuTndqqHy2JAs_kzM8oI9BaKlQK6A2oA55dMBIxzzvi1lG3X76Gyh-UNcZUwGBKoYQYLzpw/s320/DSCN2068.JPG" /></a></span><span style="font-family:arial;">L'activitat va començar a ser notable a partir de les dotze del migdia, hora fixada pels sindicats per a la manifestació. El punt de confluència on sindicats i manifestants es van reunir va ser la Porxada, més de 250 persones van omplir el centre neuràlgic de la ciutat per protestar contra la reforma laboral i la situació de crisi que viu l'estat. Una hora després de la manifestació, es va iniciar una marxa popular des de la porxada, que va envair els carrers de la ciutat.. Hi havia un objectiu clau, tancar els<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcwoTyUdLcneboIntL_zl_l23QhiolVT2idF8BAnMfZM3sJ3_E4bX8s3YTzw148HbV4-WxS8FoZjRMN8paZrfrghykiSW8HEqV_6nL12bKlo-JK3oRPhl9PPvnbJ2sntT7bJWn1uVF0IY/s1600/DSCN1926.JPG"></a> grans supermercats que estan establerts arreu del carrer Girona com: <em>Dia, Mercadona i Opencor.</em></span><br /><span style="font-family:arial;"><em></em></span><br /><br /><span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirxk56RV-_SP-bhuAyFrLNag6mRN1oSHFhzO1q1osx2-KkNK6b4Ray58rCmVsELbADraUQGmb5oFzGAG_AquTahZGyzaHH_MGGV8r39T9HLmOzvT3FsVCLcvr69dCrHshzfZYEn0uZhWU/s1600/DSCN2056.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 203px; FLOAT: left; HEIGHT: 161px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527291145782021858" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirxk56RV-_SP-bhuAyFrLNag6mRN1oSHFhzO1q1osx2-KkNK6b4Ray58rCmVsELbADraUQGmb5oFzGAG_AquTahZGyzaHH_MGGV8r39T9HLmOzvT3FsVCLcvr69dCrHshzfZYEn0uZhWU/s320/DSCN2056.JPG" /></a>La polèmica està servida, ningú es posa d'acord i tothom vol tenir la raó. El piquet que va recórrer els carrers de Granollers, es presentava com un piquet informatiu, però accions com que els components del piquet arribessin a una fruiteria, agafessin productes i se'ls mengessin ho posa en dubte. Molts clients, al ser desallotjats dels establiments on estaven consumint, i que prèviament serien tancats, ratificaven sobre el dret de vaga. </span><br /><br /><span style="font-family:arial;">Aquest </span><span style="font-family:arial;">mateix dret, genera molta polèmica. Núria Basart, coordinadora del<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdkebKpKcVj6r6_U5dlG9FM9hrhbtpnfEY_HHotwX-Feffr43o23I4syvVkrknroYdgWfCxG3kJU4L3eV8IVad_SANl5AmJ9x1Vg8bt5EWMRMhaYCE2A0O2QDqA1Z_L7RCWO-PfpG-XC8/s1600/DSCN2012.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 233px; FLOAT: right; HEIGHT: 186px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527292123078329954" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdkebKpKcVj6r6_U5dlG9FM9hrhbtpnfEY_HHotwX-Feffr43o23I4syvVkrknroYdgWfCxG3kJU4L3eV8IVad_SANl5AmJ9x1Vg8bt5EWMRMhaYCE2A0O2QDqA1Z_L7RCWO-PfpG-XC8/s320/DSCN2012.JPG" /></a> centre privat Educem, explica la posició de l'escola com a centre privat que no segueix la vaga <em>‘'la postura de l'escola és respectar la decisió que prengui el professorat'' </em>. Però és ben bé així? A aquest mateix fet al·leguen els sindicats, la situació de crisi que hi ha, fa que per molts treballadors sigui vital conservar el seu lloc de treball. Així, en una jornada de vaga, el fet de que molts treballadors no assisteixin, des dels sindicats s'atribueix a la por de que exercir el dret a vaga signifiqui tenir futures conseqüències a la seva vida laboral. Aquest va ser un debat constant en el tancament de moltes botigues i supermercats per part dels consumidors indignats i els líders sindicals.</span><br /><br /><br /><span style="font-family:arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZdFK2OTokZHqGQ3xnnavfE3v1BAoDCtrr-UKJgnRD1rESQQXsPhzGVbcFv4wfSHqcRj0UHxF6CHUMXdar7cqBlxx-NFIN-z5IuehB4Gt1vTyEUo4DwEWI-_AjIM6eG6o7tEPsI0mUJ0/s1600/DSCN2033.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 239px; FLOAT: left; HEIGHT: 185px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527295560709482706" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheZdFK2OTokZHqGQ3xnnavfE3v1BAoDCtrr-UKJgnRD1rESQQXsPhzGVbcFv4wfSHqcRj0UHxF6CHUMXdar7cqBlxx-NFIN-z5IuehB4Gt1vTyEUo4DwEWI-_AjIM6eG6o7tEPsI0mUJ0/s320/DSCN2033.JPG" /></a>A la mateixa escola Educem, el delegat sindical del centre, Àngel Luchena, ens dóna la seva opinió sobre la vaga i la reforma laboral: <em>‘'aquesta vaga no és oportuna, hi ha molta gent que es juga el lloc de treball'' </em>també incideix en la precària situació laboral i l'ampliació de l'edat de jubilació <em>‘' hi ha països que tenen la jubilació als 60 anys des de fa molt, però nosaltres que portem més de 40 anys amb l'edat de jubilació fixada als 65 anys perquè els politics de l'època pensaven que molts no arribaríem, i a sobre ara l'amplien perquè es troben que la jugada els hi ha sortit malament..''</em></span> </p><p align="justify"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvEf0DVd7fhmF2P7_pWyn5ZO7GBMuKzCjTmFzCeuCOe9QgtrZ2sNDnadxakQzqm8kbiQgvfafvgID1ugSpD5Mvmezlap-9etZiq4wPk6C6sHe0eRaAvzsK0vB4TaQykEoacFrc5wTOsQ/s1600/DSCN1989.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 238px; FLOAT: right; HEIGHT: 167px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527297448313327698" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUvEf0DVd7fhmF2P7_pWyn5ZO7GBMuKzCjTmFzCeuCOe9QgtrZ2sNDnadxakQzqm8kbiQgvfafvgID1ugSpD5Mvmezlap-9etZiq4wPk6C6sHe0eRaAvzsK0vB4TaQykEoacFrc5wTOsQ/s320/DSCN1989.JPG" /></a><br /><span style="font-family:arial;">El professorat del centre es va mostrar molt crític amb la vaga, la coacció que hi ha des dels piquets, i el fet de que la situació laboral ja és precària des de fa molts anys en el sector privat. Paquita Guàrdia i Mireia Costa van insistir en el tema: ‘' <em>si hem arribat a aquesta situació es també per que els sindicats no han sabut negociar, perquè no s'ha fet aquesta vaga abans? </em>'' ‘'<em>el sector privat ja fa temps que vivim aquesta situació, ha sigut el moment de quan s'ha tocat el sou dels funcionaris quan han saltat totes les alarmes'' </em></span><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPKxQw_hioqaDuawM4UQ_Y-ffJyF8QgvqP5s61aeG50I2ez_3SV5ZVGZrZTOtgpk_hwkWYiqyMuZGn-8rsrjvPGT-n5docv9vtjWE28MsQcXJPTc6VoXHUrz-98ljP3pdfdT6eQ8R3mw/s1600/DSCN2055.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 253px; FLOAT: left; HEIGHT: 193px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527298202077699922" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRPKxQw_hioqaDuawM4UQ_Y-ffJyF8QgvqP5s61aeG50I2ez_3SV5ZVGZrZTOtgpk_hwkWYiqyMuZGn-8rsrjvPGT-n5docv9vtjWE28MsQcXJPTc6VoXHUrz-98ljP3pdfdT6eQ8R3mw/s320/DSCN2055.JPG" /></a><br /><span style="font-family:arial;">Per contrapartida, els sindicats qualifiquen la vaga de triomf a causa de ‘'l'assistència massiva''. Lluis, militant de CNT deixa clara la seva posició davant la vaga: ‘<em>'crec que aquesta vaga s'hauria d'haver fet abans, però millor tard que mai''</em>. Carles, organitzador de Comissions Obreres carrega contra els mitjans: ‘'t<em>otes les vagues son necessàries i tenen els seus fruits. Plantejar una vaga al juny era impossible, hi ha d'haver-hi moltes assemblees informatives de cara al treballador per que assisteixin en massa'' </em>‘' m<em>olts mitjans de comunicació ens han desprestigiat i ens han posat com els dolents de la pel·lícula''</em></span><br /><br /><br /><span style="font-family:arial;">Paral·lelament, un fet rellevant és que una gran massa de població adulta i vella creuen que el culpable de la crisi i el seu principal agravant és la immigració, dures declaracions com: <em>‘' els joves sou carn de canó'' o ‘'primer nosaltres, després ells'' </em>van ser constants a les converses de la Marxa Popular.</span> </p><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 399px; DISPLAY: block; HEIGHT: 274px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527290412953732418" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjVIJzSy51ayZdRzq3pDJd_FSdzn760aERA9BRXxfbM55Y-3-zd18_UDHEjU3-QG1hksjdb82VJHLocqW94ATwTesgXavh501ZLUYJ-l8Bl4Z15YHyBDB8EaujHHqWFIgJGWHeQj2kYmY/s400/DSCN1995.JPG" />Iván Gutiérrez Gómezhttp://www.blogger.com/profile/16644427601570649119noreply@blogger.com0