Jacinto Antón torna a l’Autònoma com a conferenciant per inaugurar el nou curs acadèmic

Antic alumne i professor de l’Autònoma, Jacinto Antón inaugura el curs acadèmic amb una conferència on va delectar als assistents amb les seves experiències al llarg de la seva carrera. Amb la intervenció d'Isabel Pont, secretaria general de la UAB i el degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Josep Maria Català, Antón va ser l’encarregat de la lliçó inaugural del curs 2010-2011

Amb la presentació de Jacinto Antón per part del degà Josep Maria Català, es va inaugurar el nou curs acadèmic de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Català va començar fent un repàs de la trajectòria del periodista barceloní, destacant el Premi Nacional de Periodisme Cultural que li va ser atorgat a l’any 2009 i en general la seva llarga carrera professional com a redactor del diari El País.

El degà, Josep Maria Català va finalitzar la seva intervenció amb una comparació d’en Jacinto amb C.W. Ceram, periodista i crític literari alemany, tot un pioner del periodisme cultural. El conferenciant va agrair la comparació amb tal personatge, i va iniciar la lliçó inaugural parlant de la seva etapa a la universitat. Sostenent el seu antic carnet d’estudiant de l’Autònoma del curs 1974-1975, Antón es va desfer en elogis cap a la Facultat de Ciències de la Comunicació, i va qualificar la seva etapa a la universitat com la millor de la seva vida: ‘’ moltes vegades, somio que torno a la universitat’’



Mostra: Restes de mòmia.



Antón va donar molta importància al fet de que la vida d’un periodista es basa en l’aprenentatge continu i va sentenciar: ‘’qui es pensa que ho sap tot, està mort’’. Tot seguit, el guanyador de l’últim Premi Nacional de Periodisme Cultural, va fer gaudir als assistents amb les seves experiències al llarg de la seva dilatada carrera. Viatges a Egipte o Grècia entre d’altres, van ser recreats pel periodista amb dues mostres excepcionals: restes del teixit d’una mòmia i pèls de mamut. Aquestes dues mostres van  estar a l’abast del públic i va ser objecte de gran interès durant tota la sessió. Sobre les mostres, Antón orgullós declara: ‘’em recorda a Egipte, no crec que tingui una maledicció, sinó una benedicció’’(referint-se a la resta del teixit de mòmia)

Entre altres anècdotes, com la seva caiguda a una tomba plena de mòmies a Alexandria, ens parla d’una obra que va marcar la seva carrera: Justine de Lawrence Durrell, una història d’amor i passió a la ciutat d’Alexandria. Menciona aquesta obra amb la satisfacció de poder dir que els llocs que s’esmenten a l’obra de Durrell, ell els ha pogut gaudir en primera persona.

Seguint amb el repàs de la seva carrera, explica la seva experiència positiva com a professor de ‘’Periodisme Cultural’’ a principis dels anys noranta a l’Autònoma. De cara a la seva vida personal, Antón ens parla del seu paper al fatídic cop d’estat d’Antonio Tejero el 23 de Febrer de 1981, on ell era un dels militars que feia guàrdia a l’exterior. Amb aquesta anècdota reflexionava sobre, com una simple acció seva aquell dia, podria haver canviat la història de l’estat espanyol.

Més enfocat en l’àmbit periodístic, Antón reflexionava de nou sobre la pèrdua de l’escriptura envers la veu i la imatge. En relació al que suposa la immediatesa d’una xarxa de comunicació com Internet, pensa que és un fet molt perillós ja que s’eliminen molts filtres de control, tant de contingut, com de qualitat. ‘’Abans teníem moltes hores per investigar conscienciosament sobre el tema, ara hem de fer les notícies en minuts i després anar modificant-les, tinc l’esperança de que algun dia tot tornarà a ser com abans.’’

Finalment, Jacinto Antón va acabar destacant el fet de que encara que la secció de cultura no és la més atractiva per l’estudiant, és la que dóna més satisfacció personal, i se li pot donar un toc personal que en altres seccions seria impossible. Isabel Pont i Josep Maria Català van concloure l’acte amb unes paraules en les quals suggerien als estudiants, que mai perdessin la il·lusió  del principi.