Si això és un home, és l’obra mestra de l’escriptor italià Primo Levi. Publicada a l’any 1947, l’autor relata les seves vivències a la Segona Guerra Mundial, i en especial el seu pas per Auschwitz, el camp d’extermini més important del Tercer Reich.
El pròpi Primo Levi narra la història, on van apareixent diferents personatges amb els quals tracta al llarg de la lectura, però que, al cap i a la fi esdevenen com a secundaris. L’acció transcorre a diversos escenaris, com el camp de treball de Monowitz, o les diferents seccions d’Auschwitz.
Amb un llenguatge senzill i entenedor, però a la vegada dur i provocatiu, Primo Levi aconsegueix transmetre la tràgica situació general que es viu al camp polonès. Així, Si això és un home esdevé una reflexió total sobre què significa i entenem per humanitat. L’autor es planteja si es pot considerar ‘’persona’’ a un home, quan el seu únic objectiu és resistir a la fam i el fred, Partint de la seva experiència, pretén fer reflexionar al lector sobre quina és la barrera que ens distingeix dels animals, en situacions terminals com la que es va viure als camps d’extermini. Aquesta reflexió és clau al llibre, el títol ja és un clar reflex de la intenció de l’autor en aquest sentit.
La fidel descripció dels fets, fa que la connexió entre l’autor i el lector arribi al seu punt àlgid. La senzillesa i claredat que utilitza per explicar les diferents situacions, és simplement sensacional. El llegat històric que ens deixa Primo Levi amb l’obra Si això és un home, és d’un valor incalculable: exemples com la narració d’una jornada al camp, com es vivia, com es parlava, com es sobrevivia, queden gravats als anals de la història del món.
No oblidar, per que tot això ha succeït, i que aquesta història pervisqui a la memòria de la gent, és vital per que no es torni a produir. Perquè no podem oblidar per molt tràgica que sigui la història, per que això seria oblidar a gent com Ana Frank o el mateix Primo Levi, perquè podríem cometre l’error d’ entrebancar amb la mateixa pedra, i no ens podem permetre entrebancar de nou, no amb aquesta pedra.
Perquè entrebancar amb aquesta pedra seria oblidar a tota la gent que va mantenir viva l’esperança i les ganes de viure, a tota la gent que va lluitar per la llibertat, i el pitjor de tot, oblidar a les més d’onze milions de persones que van morir.
Per això, la història de Levi, i la de qualsevol supervivent d’una tragèdia com la de l’holocaust jueu, s’ha de tenir present a les nostres vides i transmetre-la. Per que com introdueix Primo Levi:
‘’ Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor.
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer.
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.’’
Per que no ens podem permetre OBLIDAR.
0 comments:
Post a Comment